Ajuntament

Ús: participació consistorial de la CNT des de l’octubre de 1936 al gener de 1939.

Edifici: Data de construcció 1905. Edifici que presideix la plaça més representativa de la vila, cor del centre històric. Orientat a migdia, es situa en una cruïlla històrica: la formada pels carrers Ferran Puig i Major amb el carrer Dr. Soler i Torrens, respecte del que s’alinea la façana principal. Edifici en testera d’illa, simètric, de 3 cossos, el central de la planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües i els laterals de planta baixa i pis amb terrat pla.

Descripció: Una nota mecanografiada, però no introduïda a l’acta de l’ajuntament, demostra que l’entrada de les tropes franquistes estava a prop del municipi entorn al dia 10 de gener de 1939. La sessió plenària d’aquest dia es va finalitzar en una hora amb la reunió entre l’alcalde republicà, Joan Bruxola i Marcé, i els membres de la Junta Municipal Agrària. És l’última sessió de l’ajuntament del Prat durant la República.

Consell local: El 9 d’octubre la Generalitat de Catalunya decreta una nova estructuració municipal que establia que els ajuntaments es formessin com s’havia fet la Generalitat el 26 setembre. Va ser la primera i última vegada que la CNT va ocupar càrrecs governamentals. D’acord amb el nombre d’habitants al Prat li pertocaven 22 regidors, en cas de no haver representació d’algun partit com ara el POUM la plaça quedava vacant. El 15 d’octubre es forma el consell pratenc i s’abolirà el Comitè de Milícies Antifeixistes, Lluís Serra Giribert seria alcalde pel PSUC, la resta de càrrecs hi havia 7 de la CNT, 5 del PSUC, 2 d’ACR, 6 ERC i 2 UR, les dretes i les antigues elits locals van quedar marginades.

El 29 març 1937 els cenetistes es retiren de l’ajuntament pel cas Pejoan. Els fets de maig van fer que els comunistes aconseguissin l’hegemonia i comencés un enfrontament armat que va deixar més de 500 morts i més d’un miler de ferits. Els fets aquí van començar el dia 4 maig, membres de la FAI havien constituït un Comitè de Defensa que volia superar el consistorial i retornar a la situació d’inici de la guerra quan les milícies controlaren la població, un militant de la CNT va amenaçar de mort l’alcalde Barbarà que no volia deixar el comandament, va demanar ajut a les forces policials i no van ni venir, llavors el fet de ser paperer amb influència va fer apaivagar els ànims dels companys de la CNT a la fàbrica, tanmateix el Comitè de Defensa va desarmar els membres del consistori, Ignasi Ribas (ACR) va ser desarmat i el seu pis escorcollat, acabats els fets Barbarà va acusar de feixistes els membres de la CNT. Després dels fets de maig CNT va perdre l’hegemonia per la repressió i l’UGT se’n beneficià. Els poumistes del Prat després dels fets de maig van repartir fullets i octavetes per la població i la policia va detenir els portadors el 8 de juliol, també fou requisada aquell dia la propaganda de les JJLL i de l’agrupació Mujeres Libres. Aquests fets van fer que Barbarà deixés el càrrec. Posteriorment cas de detencions anarquistes per acusacions infundades de cementiris clandestins.

La CNT va respondre a la detenció dels militants i a aquest fet presentant una moció de censura contra l’alcalde Jaume Clausell, el tinent d’alcalde cenetista Antonio Larrea González i el seu grup van proposar la dimissió, a la que s’hi sumaria el PSUC .

Larrea durant uns dies va exercir d’alcalde accidental intentant frenar la fi de les conquestes revolucionàries. ERC-ACR-UR van abandonar en aquelles èpoques el consistori. Companys va veure amb preocupació l’estat del consistori pratenc i el 17 març 1938 va ordenar la dissolució de l’ajuntament nomenant el funcionari Antoni Serra i Arnau com alcalde i Castro com a secretari, manant-se des del 29 març per decret. El 31 de març la situació del Prat sortia al Butlletí Oficial de la Generalitat: “Els esdeveniments ocorreguts en el municipi del Prat de Llobregat palesen la fallida de les autoritats locals, i la importància d’aquest nucli urbà, per la seva proximitat a Barcelona i a importants vies de comunicació, aconsella la urgència de proveir a aquesta situació a fi que la disciplina sigui restablerta sense defalliments”. El 18 d’agost 1938 la Generalitat ordena constituir un nou consistori, però ERC, ACR i UR estaven en contra perquè preferien la situació de decret, només CNT i PSUC estaven disposats llavors a obeir la Generalitat, el 17 setembre es constituí un nou consistori amb els següent membres: 6 CNT, 2 UR, 2 ACR, 5 ERC i 6 PSUC. Joan Bruxola i Marcé va ser escollit alcalde, essent l’últim republicà. La primera dona en la història del Prat al consistori fou Josepa Navarro Arroyo.

Comments are closed.