Bombardejos

Descripció: A l’octubre de 1936, des de l’aeròdrom del Prat, es donaven les primeres instruccions a seguir en cas de bombardejos. Es demanava a la població el tancament de portes i finestres a partir de les 19 hores evitant que surtís cap llum i es dificultés l’acció dels bombarders, i es comminava a les autoritats a procedir a l’apagada immediata de l’enllumenat públic en rebre des d’allà el primer avís telefònic.

Posteriorment, va ser l’alcaldia l’encarregada de donar instruccions a la població, les quals van anar millorant-se a mesura que avançava la guerra i l’acció dels bombarders es testimoniava i s’acarnissava amb la població arreu del territori. Les fàbriques eren les encarregades d’avisar amb sirenes i xiulets de vapor, un toc perllongat de dos minuts quan es produïssin avistaments, i tres tocs petits un cop passada l’alarma. Si l’atac aeri es produís de nit, els empleats municipals ajudarien a avisar pels carrers per evitar que algunes persones no s’adonessin de l’alarma.

L’alçada del terme a nivell de mar i l’impossibilitat d’excavar sense trobar aigües freàtiques, van comportar que en tota la guerra civil no es contruïssin refugis soterranis, que van ser les opcions més comunes a d’altres viles, i la única solució adoptada va passar per fomentar l’evacuació de la població del nucli urbà a una distància prudencial no menor de 100 metres, sense formar grans grups, recomanant-se refugis naturals  i evitar els ponts i vies fèrries per la seva importància estratègica en l’acció dels bombarders. Al nucli es comminava a no encendre cap llum fins el punt que les fàbriques van haver de treballar amb les finestres pintades de negre.

El primer bombardeig que va afectar la població va ser el 21 de gener de 1938, entre les 4 i 5 de la matinada, caient aproximadament unes 40 bombes (14 al riu i a la zona entre la masia de Cal Saio i el cementiri vell; una a la Rambla; una a la Granja de la Ricarda, 2 o 3 a Cal Sabé i una a Cal Xirivit, l’única que provoca danys materials d’importància; una als Badals; cinc a una propietat de Just Farrés; i 16 a la finca d’en Vergès a la pineda del front marítim). El dia següent a la matinada van caure unes 20 bombes més al litoral, a la zona de les masies de Cal Truco i Cal Patrici, entre la propietat dels Guitart i l’estany de la Podrida. Al mes de març del mateix 38, en els informes franquistes s’esmentava que en diversos dies van llençar més de 100 bombes als voltants del poble sense fer cap dany.

El 18 de juny de 1938 es van llençar 40 bombes de 50 kg i 10 incendiàries sobre els aerodroms que van causar les úniques víctimes de tot el període entre els soldats que estaven destinats: 8 morts i 4 ferits greus. Dos dies més tard, es descarreguen més bombes entorn a Ca l’Arana sense causar víctimes. L’1 de setembre del mateix any caurien entre 40 i 50 bombes a les finques Ponsich, Rovira i Milà, i de l’11 al 17 de setembre del 38 els parts de guerra franquistes indiquen que van atacar diàriament l’aeròdrom i els afores de la població sense causar danys d’impiortància.

Paradoxalment cap de les fàbriques del terme va rebre cap impacte de bomba durant la guerra. Aquest fet insòlit, donada la seva importància estratègica, especialment en el cas de la Seda que estava dedicada exclusivament a la fabricació de material de guerra, podria explicar-se, com va abundar la rumorologia popular, a possibles pactes entre els antics propietaris desposeïts de les indústries amb les autoritats franquistes amb qui mantenien una connivència d’interesos evident, però tot i la plausibilitat d’aquesta teoria la realitat és que no hi ha cap prova documental que així ho testimonïi.

Comments are closed.