La Paperera

Localització: Antic camí de sortida del Prat / carrer Nicolás María Urgoiti núm. 44.

Data construcció: 1917.

Promotor: Nicolás Maria Urgoiti, fundador de la Papelera Espanyola

Descripció: Vaga general 25 maig de 1936. Quadres dirigents de la CNT republicana- col·lectivització paperera (550-600 obrers).

Edifici: De planta i dos pisos amb façanes de composició historicista i coberta a l’holandesa de teula àrab. Construït com la vivenda del Director, actualment s’hi situen les oficines representatives de l’empresa. L’edifici és compost d’un cos central, més alt, amb cossos laterals adossats. El cos central, de planta i dos nivells, disposa de façana principal amb planta baixa amb basament de carreus de Montjuïc, que recull portes i finestres. Portalada d’entrada amb arc de mig punt de dovelles de pedra. Finestres en arc el·líptic. Planta primera amb balconada central, amb llosana sobre mènsules i barana de ferro, finestra balconera central amb pilastres, imposta, hídries i escut amb garlandes. A l’interior s’ha modificat la distribució original la distribució original, mantenint-se les dues escales, una d’elles de fusta, i les parets portants.

La societat Papelera Española, S.A., presidida per Nicolás M. Urgoiti, va comprar, a l’any 1916, els terrenys on estava instal·lat el vell escorxador municipal. Un any més tard, es va iniciar la construcció de la fàbrica, finalitzant a l’octubre de 1922. La fabricació de paper i cartró va comportar que dirigents bascos i navarresos emigressin cap al Prat. Però, no tant sols els encarregats van emigrar dels seus llocs d’origen, sinó que la demanda de treball va atreure un corrent migratori, formant una veritable colònia de bascos i navarresos i que vingués gent a viure entorn la fàbrica.

Elements d’interés: Escola de la Papelera (carrer Nicolás María Urgoiti núm. 40-44).

De 1877 pel promotor Josep Flaquer Fraisser. Edifici aïllat de planta baixa i pis, de planta rectangular i cobert amb terrat pla, rematat amb gran badalot-mirador. Envolta la construcció un jardí perimetral. Destaca la composició simètrica de les quatre façanes: la principal, amb portalada de fusta i dues finestres ampitadores a la planta baixa, amb una llinda en arc rebaixat, balcó central a la planta superior, amb una barana de balustres de pedra artificial i finestres balconeres laterals, totes amb llinda en arc rebaixat.

Descripció: A mitjans d’abril de 1936, els treballadors porten anys sense millores tot i els fabulosos beneficis, es presentaren unes bases discutides en assemblea pels treballadors: millores d’higiene de certs compartiments insalubres, millora de l’escola, millora de les dutxes i d’altres millores menors. Una comissió havia de fer les gestions per presentar-la. El director es Jorge Ortega, antic advocat, “hombre duro y despiadado”. La comissió està formada per Moisés Orcol, Vicenç Manzana, Juan Ariño i Demetrio Beriain. El director no va cedir, al dia 30 d’abril si no accepten comença la vaga. En solidaritat tot el ram d’Arts Gràfiques de Catalunya es va declarar en vaga i es va formar un comitè conjunt. Una primera acció va ser prendre foc a paper acumulat als grans magatzems de la Barceloneta que eren perla Vanguardia, fracàs, vuit persones detingudes abans d’apropar-se. Fins a l’esclat de la Guerra Civil no aconseguiran les millores i per suposat la col·lectivització. Cinc dies abans de l’esclat ja hi havia amenaces de mort entre direcció i consell. El director va morir quan intentava passar la frontera. La fàbrica va estar aturada durant la vaga.

Col·lectivització: Una assemblea general va nomenar el consell responsable recaient els càrrecs sobre companys d’UGT i CNT en igualtat de proporcions. Es va acordar regularitzar i “nivelación parcial” dels salaris, assistència als ancians i antics obrers, recolzament al front i als voluntaris que treballaven a la paperera, millora condicions higièniques, règim de malalties i accidents, contractes de matèria primera amb els països productors. Per acord de tots s’havia decidit “nivelación de salarios” per tal de pagar segons l’esforç i ocupació, una mesura no igualitària al seu parer que va començar a disminuir distàncies entre salaris. Als jubilats els hi pagaven la totalitat del salari com si treballessin encara. Als combatents se’ls enviava menjar i roba i el sou se’l pagava als familiars. L’escola es va transformar completament d’ensenyança lliure. Als accidentats o malalts se’ls pagava la totalitat del sou.

Comments are closed.